dijous, 29 de desembre de 2011

si llisques la fletxeta del cursor damunt la panoràmica, a sota i a la dreta, t'apareixerà el comandament del visor
TURSIA, TURISSA....TOSSA


TOSSA 

DEDICATÒRIA:

Intent de text,
salat a la tossenca manera
amb fidelitat dedicat
com a mena d’homenatge a Tossa,
vila de la meva infantesa
vers el mai més abandonada
en el llostre dels meus pensaments
quan enjogassat i nen,
feia castells, camins i ponts
amb el fang de la terra
davant del portal de casa,
i somniava redemptor
com un heroi renoc
en un demà ideal i feliç,
i a la meva àvia,
i al seu petit jardí,
tan seu, tan seu....
quan cercava el somriure de les flors.
La iaia Maria ens aplegava a tots,
grans i xics,
i ens contava històries i rondalles.
A la seva memòria
i en record seu
un brindis etern


ramon

Ella, quietud i fronda
boira i estels
bosc i mar
naixeren a l’encop
d’es buf creador de ses orèades.

Tentineig de llum dins de sa llanterna,
hom ressegueix petges de nimfa
sobre la lleu estora argentada
que en el mar s'esglaonen vers la lluna Dea.
Pesquen a sa teranyina i tornen a l'alba.

Xiscla, esborronant s’albada
un primer trenca-cels de gavina.
I en es llambreig de ses aigües diamantines
es bes foll de la terra i el mar,
que s’estimen així, desesperançadament,
frec a frec, contra ets penya-segats.

Capvespre de neulies tristoies
a redós de ses tempestes hivernals. Gelor.
Xarxa estesa damunt sa sorra
que espera, adormissada en salobres,

que encalmi sa temuda llevantada.

Ressona sa cargola i en floreix de s’escuma,
ses ginestes corren a cobrir sa nuesa
com si de la més bella Afrodita se’n tractés.

Tossa. Tossa sa petita,
sa petita Tossa, noa i nina.
Heracles i Pirenne enamoradissos i en zel,
maietes galanes de Prima vera,
s'empaiten entre brucs florits
càlids nevats de tofudes clapissades
i sa flaire és dolça, dolça...
com es jocs primerencs de sa terra

Tossa. Tossa sa petita
sa petita Tossa, noa i nina
com una sireneta que se pentina i repentina,
delitosa d’encisar es foraster que arriba.

Gran prodigi és d’aquei dia primer,
es cant lluentejava en sa celístia
i la pau vetllava a sa punta de Pola
talaia dels horitzons dels homes,
hipogeu de totes ses solituds,
entre alzines i pins, vinclats a es precipici,
acostumats a es vent ferreny
a sa precarietat de sa llicoreia.
Dalt de ses espadats, la nit.

Miracle!. Miracle!, exclama es temps antic
sa nimfa, sa sorra, sa barca, sa ginesta
i totes ses carenes batudes per ses oreigs.

Sa lluita. S'esglai.
Es llamp i sa guerra
front es Codolar, grecs, romans i alarbs
sonen llurs trompes de gesta
Turissa. Turissa. Turissa sa nova

Gira i regira tramuntanada.

El sol es fa negre com una garota
i ses algues leri-leri,
s'enganxen a sa pell
partides berberisques 

rapinyen per es pla


Ben hagi sa mitja cana d’es miracle.
- Ai, Xixanet, bona l’has feta
n’has romput es setrí
i es dimoni se t’emporta a n’és llims -
Es pescadors, fora portal,
fan nanses de jonc
vetllant una urna de vidre
amb es cor de s'Indià.
Sa veia Camila arrià ses blanques veles
darrer bergantí de Tossa a ses Antilles
solcarà vers es mai-pus
a ses contaies d’es patró
i serà suro atzarós
en es joc d’es nins a sa
Banyera de ses Dones.

Gira i regira tramuntanada.

Sa lluita. S'esglai.
Es llamp i sa guerra
front es Codolar,
grecs, romans i alarbs

sonen llurs trompes de gesta
Turissa. Turissa. Turissa sa nova


Gira i regira tramuntanada.

A Mar Menuda s’obrí
sa caixa de Pandora

i es mals esperits eixiren
congriats per a somoure es fonaments
de la petita
Babel de les Arts
tan entranyablement alçada a Can Biel,
tan miraculosament bastida
per
Steyer i sa bohèmia europea
a ca l'Ali Baba, totes ses nits
foragitats de s'historia
I no, poc ha pintat March Chagall a n'Ava Gadner

ni s'holandès, fugia d’es Reich Alemany,
vanes llumetes del cinema,
però es Cotorro, Gene Kelly i Cyd Charisse reviscuts,
ballaven claqué
meravellosament sota sa pluja.
Com sempre es pelegrí
ha complert es vot des nostres avis
Tossa és per sobre tots es mons

Gira i regira tramuntanada


Sa lluita. S'esglai
Es llamp i sa guerra
front es Codolar,

grecs, romans i alarbs
sonen llurs trompes de gesta
Turissa. Turissa. Turissa sa nova.

Gira i regira tramuntanada

Sa mà, sa mà...

Se’s encis, se’s embruix de sa francesa.
Es cos, es cos...
es uis, sa pell de sa sueca
arrebossades de sorra, a mercè del sol i l’aire.

Taloneja, taloneja,
marieta de perfil corbat
volteja es cercle per “peteneres
dalt sa fosca copa de xerès, armat.
Taloneja, taloneja,
foc i misteri caló,
que sa guitarra i es barret flamenc
de gualda i vermei t’ho van jugant.
Taloneja, taloneja,
retai estrany d’es llunyà Sacromonte
maridat amb falsa lluentor d’or toledà.
Sa!, sa!. Giravolts i batimans, ole!
Sona tota sa quincalleria

i peta i repeta sa castanyola espanyola.
També Tossa “
is diferent”, també


i no ho sabreu mai, galifardeus!!
Toquen a córrer fins a nou vegades seguides

Gira i regira, tramuntanada.

Sa lluita. S'esglai.
Es llamp i sa guerra
front es
Codolar, grecs,
romans i alarbs
sonen llurs trompes de gesta
Turissa. Turissa. Turissa sa
nova.

Gira i regira, tramuntanada.


Reverberen ses argents des mar fosc
encalçats de lluna i espurnais d'aigua
Cards, escardots i pins
pengen regirats dalt d'es cims.
Dessota tan imponent penyalada
se mus fa es cor petit a l'
Infern en Caixa
darrera raconada de sa costa turmentada.
Xipoieig d'es rems de ses barques,
feinegen en silenci. Ja venen


Sobresurt es sol matiner
i esclata sobre Vila Veia
sa lluïsor d'es groc de sa ginesta.
Foc de Juny a
Mont Guardi
junyit per s'antigor de sa muraia
com torniol glaçat en es temps
es promontori d'es
Cap d'Or, refulgeix.

Ballen tritons, follets i fades.
Somnia l'amor humil de ses donzelles.
Canten es pescadors. Tornen ses barques.
Triomfa sa marina.

Cauen es colors.
Saltironant brolla sa sardana.
Just quan s’alça s’horitzó
salten a sa platja.
L’Illa de Mar Menuda, vela ancorada feta pedra

i en s’arena, sa trobaia
una Sabateta de la Mare de Déu.
Tots els carrers blancs i plens de flors

Gira i regira tramuntanada


Ses noies. Ses cales. Es passat i es present
Tossa. Tossa sa petita
sa petita Tossa, noa i nina

com una sireneta que es pentina i repentina
delitosa d'encisar es foraster que arriba.

Miracle! Miracle! exclama es temps antic,
sa nimfa, sa sorra, sa barca, sa ginesta
i es cims vençuts per es vents.



ramon


dimecres, 13 de gener de 2010

Seguidors